{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
balbuceig (Diccionari)
balbuceig
1.
m.
Acció de balbucejar.
2.
m. PAT.
Vici de pronunciació que consistix en una articulació imperfecta i titubejant de les paraules.
balbuceig (Traducció Valencià-Castellà)
balbuceig
m.
balbuceo.
Et pot interessar
atécnico
cadenciosamente
circumstant
clova
coeternitat
dasipròctids
deslligador
discursista
endolcir
fissionar
isoal·lil
lleme
macular
majorette
mejorable
monjoia
planell
preuat
ptosi
sosia