clamor (Diccionari)

clamor 1
f. AGR./HIDR. Braçal de séquia profund, fet al costat d'un tros de terra d'horta, que servix per a escórrer l'aigua que hi ha davall de terra i evitar la formació d'aiguamolls.

clamor (Traducció Valencià-Castellà)

clamor m. (o f. ) clamor ( m. ), clamoreada ( f. ).

clamor (Traducció Castellà-Valencià)

clamor m. clamor ( m. [o f. ]).

Et pot interessar