{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
cohortatiu (Diccionari)
cohortatiu -iva
adj. LING.
Dit d'un mode de les llengües semítiques, de contingut exhortatiu, limitat pràcticament a les primeres persones del singular i del plural.
cohortatiu (Traducció Valencià-Castellà)
cohortatiu -iva
adj.
cohortativo -va.
Et pot interessar
asertivamente
biólisis
caballerosamente
calada
calfada
cimerio
desapiadat
eritrosis
fendir
granadí
icosaedre
ionoforesis
llibertinament
promptet
radiofaro
repeinado
represa
supondre
tubericultura
veni-