{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
genitiu (Diccionari)
genitiu
1.
m. LING.
Cas de la declinació de les llengües indoeuropees que, bàsicament, expressa una relació de possessió, pertinença, origen d'una acció, etc.
2.
genitiu absolut
LING.
Construcció grega similar a l'ablatiu absolut del llatí.
genitiu (Traducció Valencià-Castellà)
genitiu
m.
1.
genitivo -va
(
m.
i
f.
).
2.
genitiu absolut
genitivo absoluto.
Et pot interessar
Ceilán
arrastrar
balderament
báquico
cerimonier
climàtic
desatar
ergotismo
espicassar
hipohidrosi
joiós
mahratta
nefrectomía
oessudueste
pintacoques
rebentista
reciura
teixir
turac
venialment