{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
genitiu (Diccionari)
genitiu
1.
m. LING.
Cas de la declinació de les llengües indoeuropees que, bàsicament, expressa una relació de possessió, pertinença, origen d'una acció, etc.
2.
genitiu absolut
LING.
Construcció grega similar a l'ablatiu absolut del llatí.
genitiu (Traducció Valencià-Castellà)
genitiu
m.
1.
genitivo -va
(
m.
i
f.
).
2.
genitiu absolut
genitivo absoluto.
Et pot interessar
Arbúcies
almajo
comercializar
conformació
empoltroniment
ensabanar
especiós
fervorín
figaflor
floca
iperita
isoaglutinina
navajada
oretano
paterner
pedaliàcia
pentàgon
sufusión
vendre
viceministre